La actitud de vender ya no vende. Quiéreme

 

 

Avui m’agradaria parlar sobre un nou “llibre” (si així podem dir-li). Es tracta del “No me compres”, una publicació a l’abast de tothom de manera online. El llibre fa un repàs per la situació conjuntural de les marques en el panorama actual. Com ens diu, el nou paradigma ja no consta d’un seguit de certeses sòlides ni realitats innegables: tot el que era cert fins ara, deixa de ser-ho; i només l’experimentació i risc esdevenen una garantia d’èxit.

Però anem per parts: el llibre dóna un seguit de claus per entendre el panorama actual. Un dels principis que resulta intessant és “L’actitud de vender ya no vende. Quiéreme”. Les estratègies supèrbies i interessades, les quals menyspreaven al destinatari amb l’objectiu final de VENDRE, s’han d’evitar per fer front als nous temps. Ara, les respostes cal buscar-les en una comunicació més pròxima, on existeixi un interès i vincle real entre usuari i marca. El nou branding no només ha d’esperar generar ventes sinó introduir-se en el cercle social del seu consumidor. I aquest nou repte no ha de veure’s com una amenaça sinó com una oportunitat per consolidar marques sòlides i , alhora, desenvolupar estratègies totalment innovadores.

Un altre element interessant és el concepte que la  nova era digital converteix a tot usuari en una marca i un mitjà de comunicació. Un usuari, des de la seva individualitat, construeix una identitat digital, (la qual és comparable a una marca), al mateix temps que esdevé un mitjà de comunicació amb un cert grau d’influència. Tot i això, també es destaca el desconeixement actual del poder d’influència dels usuaris i la necessitat de prendre consciència de la capacitat de prescriure i incidir en el comportament o actuació d’altres individus. És precisament el “poder” de l’usuari, el que ha de replantejar el comportament de les marques, apostant per estratègies que  integrin el públic com a parts actives (més que passives).

Igualment, enmig de la complexitat digital, s’uneix la coexistència amb la realitat física. És a dir, malgrat les possibilitat que ens ofereix la xarxa, aquesta s’ha d’entendre com una eina més que no pas com un canal únic. Per tant, és la combinació d’ambdues dimensions (digital i real – tot i que de vegades ens podríem plantejar quina és més real), la que ens permetrà construir una marca que connecti amb la nova REALITAT.

La reputació es presenta com un concepte bàsic per el nou branding. Com sabem, el prestigi de marca no és una qüestió causa-efecte sinó més aviat depèn de la percepció. Els usuaris perceben la marca d’una manera que, de vegades, pot desviar-se força de l’actuació real de la mateixa. Així, cal sondejar permanentment l’estat d’opinió de la marca a fi de poder combatre “rumors” o “males interpretacions”. Aquest fet és especialment important en el mitjà digital a causa de la immediatesa amb la qual es circula la informació i la independència de l’usuari.

Una altra de les idiosincràsies d’internet és la diferència entre preu (el que paguem per quelcom que volem) i valor (el que obtenim a canvi). El paradigma online es basa en pagar poc o res a canvi d’una àmplia oferta de productes i serveis. Per tant, “rebre molt a canvi de poc” és el lema de la xarxa amb la qual han d’aprendre a coexistir les marques.

Per acabar, ressaltar la idea de “publidentitat”. Amb aquest concepte, no ens referim a formes publicitàries singulars adreçades a un públic passiu, sinó a nous camins interactius a través dels quals marca i receptor estableixen vies de comunicació i d’interrelació compartides. D’aquesta manera, el vincle d’unió entre ambdós agents s’estrenyen, creant un sentiment de pertinença i una consciència de grup.

Aquí us deixo el “llibre” perquè li doneu un cop d’ull….