El còmplice perfecte

Parlant de la web en directe, em va venir el cap  una pel·lícula que havia vist feia temps: Untranceable (“Rastro Oculto”, en la seva versió). Es tracta d’un thriller en el qual un psicòpata assassina les seves víctimes amb col·laboració dels internautes, els quals accedeixen a la web. Tot comença als despatxos de l’FBI, en concret a la unitat especialitzada a combatre els delictes online Apareix una pàgina web de recent creació en la qual es presenta un gatet dins una espècie de cubicle i s’anuncia que, a mesura que la pàgina augmenti el nombre de visites, el gatet morirà lentament. La web assoleix el nombre de visites en poc temps i el gatet acaba morint.

El pitjor de tot plegat és que el psicòpata comença a fer el mateix amb persones. L’atrocitat dels crims augmenta tot i que la rapidesa de les mort s’accelera pel gran nombre de visites que rep el site. La policia es veu impotent davant aquest actes pel fet que no tot clausurar la web per l’absència d’un ID fixa (canvia en qüestió de segons).

Independentment de si el film és més o menys escabrós, m’agradaria comentar un element que m’interessa: l’ús negatiu de la web en directe i la indiferència de l’internauta. Per una banda,  el botxí troba una eina a internet per efectuar els seus crims, amb la complicitat a més de l’internauta. Al mateix temps, els usuaris es converteixen amb “voyeurs” del crim alhora que s’emfatitza la seva indiferència i deshumanització. També critica aquesta vessant de compulsivitat de tot internauta: quan s’anuncia la nocivitat i/o controvèrsia existent en un site, aquesta es converteix en líder indiscutible.

Cito aquesta pel·lícula a títol d’exemple pel que discutíem a classe: la web pot tenir efectes molt constructius però alhora destructius. Aquí teniu el tràiler: